Després de les peripècies submarines de Palamós, el Salvador, l'Artur i jo, vam decidir de fer una sortida de dos dies a les Columbretes però per manca de dies, compromisos varis i perquè hi hagués menys gent, vam decidir d'anar-hi entre setmana. Dit i fet però la manca de gent entre setmana era tal que no sortia cap vaixell, així que per veure força bitxos vam decidir d'anar a les Medes.
Com sempre que anem cap a l'Estartit vam anar a capbussar-nos a ritme de dues immersions diàries de la mà de Medaqua que ara té centre exclusiu dedicat al submarinisme, el Costa Brava Divers. Un centre molt recomanable del que cal destacar el bon tracte i la professionalitat del seu equip humà.
29/06/09
POTA DEL LLOP 9:34 A.M.
La zona que vàrem bussejar és la que va des de la Pota del Llop fins a la Pedra de Déu (com no?!!, sí ja deia jo que els Meros ens saludaven al passar!!!). És una immersió de paret on es poden arribar a assolir fondàries de fins a uns 47m., però que nosaltres vam preferir fer d'una manera més moderada (màxim 30m.), per poder allargar més els temps de fons i gaudir de l'espectacle de la vida submarina.
És una immersió molt interessant perquè aquí trobem una de les parets de gorgònies més espectaculars del conjunt de les Illes Medes, tant per la grandària, com per la gran quantitat d'aquestes. Personalment em va recordar una mica als Canons de Tamariu, però en petit, és clar.
Va ser una immersió molt agradable en la que vam gaudir d'una visibilitat d'aproximadament 15m. i d'una temperatura de 20 ºC.
Va ser una immersió molt agradable en la que vam gaudir d'una visibilitat d'aproximadament 15m. i d'una temperatura de 20 ºC.
DOFÍ NORD 3:28 P.M.
Després d'una bona estona a superfície en la que vam aprofitar per renovar el vestuari subaquàtic del Salvador a la botiga Poseidon de l'Estartit on, malgrat que els preus no són els més econòmics, s'ha de dir que l'atenció que ens van dispensar va ser del tot "exquisida", del rotllo "pretty woman".
I després d'un dinar lleugeret al nostre apreciat "port-blau", vam posar rumb a la Meda Petita per anar a visitar el túnel o cova del dofí des de la seva vessant nord ( l'entrada del túnel curt on no hi ha la figureta del dofí ). L'accés a l'anomenat túnel curt és molt senzill doncs descendint per la paret i deixant-la sempre a mà dreta de seguida trobem l'entrada que està entre 6 i 12 m. de fondària.
La sensació en guaitar el contrallum de l'altre extrem del túnel amb la figureta del dofí al fons és de que s'està experimentant quelcom irreal, gairebé màgic i alhora emocionant, sobretot tenint en compte que sabíem, perquè ja havíem estat abans, que sortint de la cova i seguint la paret cap a l'esquerra de seguida ens trobaríem a una altra cova anomenada "la catedral", on sempre hi ha una gran concentració de peixos i amb una mica de bona visibilitat (gaudíem d'uns 15m.) de ben segur que tindríem aquella sensació d'estar capbussats dins d'un aquari.
A més vàrem experimentar una suau corrent dins del túnel que ens empenyia com un tobogan cap a la sortida de la figureta del dofí que va fer encara més entretinguda aquesta capbussada.
30/06/09
CARALL BERNAT 9:31 A.M.
Sense haver pogut fer una nocturna la nit anterior però, això sí, ben descansats el Salvador i jo vam embarcar-nos de nou per anar cap el Carall Bernat un illot situat junt a la zona dels Tascons. Aquesta zona te fama de ser molt rica en fauna ja que es troba més cap a mar obert i exposada a les corrents.
La sorpresa va ser que vam anar en un vaixell on van agrupar als submarinistes de varis centres i que no va anar directe cap a Carall Bernat si no que va fer un recorregut per darrera la Meda Gran, però quina sort mentre conversàvem a la coberta de proa amb Mr. Steve ( gran instructor i millor persona )...
MOLA MOLA!!!
Un peix lluna!! Un peix lluna!! A la fi!! allí estava aquell estrany però preciós animal surant sobre la transparent superfície de l'aigua. Però on era la càmera, oh no!! s'havia quedat a l'interior del vaixell. Era igual l'havíem vist!!! Encara que només fos per un cop i a superfície, però l'havíem vist perfectament i tenia una mida respectable.
Però el millor estava per arribar, en arribar al Carall Bernat ens adonem que l'aigua està molt transparent, però que alhora hi ha força corrent així que crec que amb molt bon criteri, l'Steve ens recomana fer la immersió en direcció als Tascons Petits, on sembla que la força del corrent és més fluixa. Només baixar pel cap de la boia el Salvador em crida i m'adono que de nou un peix lluna està passant ràpidament per davant nostre, amb la càmera vaig fer el que bonament vaig poder. Tot va succeir molt ràpidament i amb la distracció de capturar en imatges l'anhelat el peix lluna gairebé aixafo una morena que hi havia just sota meu, quin estrés!!!
En quant a la immersió al Carall Bernat, només puc dir que va ser magnífica malgrat el corrent en ocasions força fort que hi havia, molt bona visibilitat, quantitats descomunals de peixos, increïble l'activitat del bancs de déntols caçant petites castanyoles davant els nostres ulls, enormes meros i grans espets, bancs de salpes, llíseres, morenes, gorgònies, etc. Teníem la impressió que en qualsevol moment passaria alguna cosa "gran". INCREÏBLE!!!
Després de celebrar l'albirament del desitjat "Mola mola" vam tornar-nos a embarcar al Cap de Creus per anar a fer la darrera immersió de la nostra breu escapada a l'Estartit. I com a les Medes les boies van repartides per centres i torns ens va tocar repetir la zona del Dofí Nord.
Però aquesta vegada vam tenir la sort de trobar la Sílvia, una instructora amb més de 8 anys d'experiència a la zona, que ens va proposar de fer una ruta diferent i desconeguda per a nosaltres. Així doncs en comptes d'anar directament a creuar pel túnel del dofí cap a la catedral, el que faríem és seguir la paret fins a la punta de la Meda Petita, des d'on sovint és poden observar àguiles marines i continuar per l'anomenada punta del dofí fins a "la catedral" i la cova del dofí o depenent de les condicions de l'aigua podríem creuar pel túnel llarg fins el mateix indret.
I així ho vam fer, però a causa de les condicions de l'aigua amb una visibilitat que havia empitjorat tant que en determinats llocs deuria ser d'uns 2 m. i una temperatura inclement que va arribar a descendir fins als 15 ºC. no vam poder travessar pel túnel llarg.
Però a partir d'aquí i a mesura que ens acostàvem cap a "la catedral" les condicions de l'aigua van començar a millorar i la immersió es va anar tornant espectacular. A l'entrada del túnel llarg hi havia una grossa morena amb gairebé tot el cos sobresortint de la paret, pel camí ens anàvem trobant grans meros, sards, déntols, orades, cap a la superfície podíem veure passar també algun espet i com sempre a l'entrada de "la catedral" grans bancs de variades. Un cop a l'interior d'aquesta la Sílvia també ens va poder ensenyar el cau d'un gran congre que ens amenaçava obrint la boca quan l'il·luminaven amb els nostres focus.
Ja de retorn, en travessar de nou de Sud a Nord el túnel del dofí, ens vam trobar en mig d'un gran banc de bogues o sardinetes que venien a tota velocitat en direcció contraria. Fantàstic!! semblava un salva-pantalles virtual del Windows!!
I per acabar-ho d'arrodonir mentre fèiem la parada de seguretat unes Flabellines rosades van fer que els minuts passessin molt de pressa mentre els hi anàvem fent fotos.
L’ESCAPADA 6:00 P.M.
En definitiva que l’escapada a Les Medes va ser fantàstica, bussejar amb l’equip de Costa Brava Divers és com fer-ho amb els de casa, familiar i fantàstic. Poder gaudir de l’espectacle de la vida de les Medes, on gairebé hi ha representades totes les espècies de la Mediterrània i una gran varietat de fons marins és fabulós. I a més haver pogut contemplar 3 peixos lluna…és un somni fet realitat!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada