PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Per aquesta trobada, vam ser vuit els membres del grup que ens vam aplegar per bussejar en aquest indret. Després d'un llarg període de tancament al busseig, de tota la zona on es troba ubicat el Parc Subaquàtic, teníem moltes ganes de tornar amb la curiositat de veure si la zona del Parc, sempre farcida de molta vida marina, s'havia repoblat massivament, si el derelicte del Dragonera, molt malmès, havia sofert canvis, etc.
El dia va ser esplèndid, solejat i amb la mar en calma, tot semblava ideal per practicar immersió en aquell dia. Però només entrar a l'aigua, ens vam adonar que les condicions subaquàtiques no serien les més idònies. La visibilitat de la zona era molt i molt reduïda, en els millors casos arribava als 3 metres. I també vam trobar força corrent que en algun moment va resultar ser molt molesta, sobretot pels aficionats a la fotografia.
Vam avançar formant dos grups, sempre seguint el cap que porta de l'escullera fins al derelicte del Dragonera, per no desorientar-nos a causa de l'espesa boira que ens envoltava. En uns minuts de navegació ens vam adonar que estàvem sobre la coberta del derelicte, sense haver pogut apreciar que ens acostàvem a les restes submergides del gran carguer.
Els focus es feien imprescindibles, per poder albirar alguna cosa dins la boira i sobretot per poder localitzar als companys sempre en moviment, a causa del corrent existent que ens feia derivar a la seva voluntat.
Com sempre el derelicte del Dragonera acull a gran part de la vida de la zona, castanyoletes, sargs, corballs...que només podíem guaitar en trobar-nos gairebé a sobre d'ells. I com sempre en aquesta època, el dragonera estava folrat per centenars, potser milers de planàries roses (Prostheceraeus roseus).
En canvi, ens va costar molt trobar les sempre espectaculars i abundants en aquest indret, cratenes peregrines, flabellines rosades i gòdives. Però l'interès, per força, fixa't en la "vida petita" ens va portar a observar alguns espirògrafs i moltes colònies de clavelines.
De retorn a l'escullera, ens vam adonar que la visibilitat en aquella zona havia millorat sensiblement, així que mentre feiem les nostres parades de seguretat, vam aprofitar per fer un tomb per la zona i gaudir de les gorgònies blanques que creixen entre els grans blocs de roca que formen l'escullera, els fadrins, les júlies, les castanyoletes, etc, que són força abundants en aquest indret.
En total vam fer 77' d'immersió, a una temperatura mínima de 13,5ºC a la màxima fondària que vam assolir de 21m i sempre rodejats d'una espesa boira, que ens reduïa la visibilitat a un màxim d'uns 3m.
Fer arribar la nostra més sincera enhorabona a la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona per la re-obertura del Parc Subaquàtic i per la bona feina que han fet per superar tots els obstacles que els hi han anat imposant fins que van haver de clausurar el Parc.
Enviar la nostra salutació als companys del Club Subaquàtic Lleida amb els que vam coincidir en aquesta jornada...i als que esperem trobar-nos en moltes més.
I agrair també a tots els membres del grup de VILASUB que van participar en aquesta jornada de busseig, per convertir-la en una especial trobada familiar que va tenir com a colofó un esplèndid dinar al bonic barri marítim del Serrallo de Tarragona.
Salut i bombolles!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada