...I com ja és tradició, la vam anar a fer a Tossa de Mar, amb la intenció de poder albirar la fauna marina que s'aplega en aquest indret durant aquesta època de l'any: rajades roses, peixos de St. Pere, cavallets de mar i amb una mica més de sort, algun rap.
Una vegada més vam anar amb Tossasub, un dels millors centres d'immersió de la Costa Brava, que compta amb unes bones instal·lacions i amb un excel·lent equip de professionals, grans coneixedors dels punts d'immersió de la zona i que gràcies a la seva experiència i bon tracte, són tota una garantia d'èxit.
L'ILLA DE TOSSA
Bufava un generós Garbí i a causa d'això, les previsions marítimes no eren gaire favorables; així que abans d'engegar amb els preparatius de la immersió, vam anar fins a peu de platja, per comprovar "in situ" l'estat de la mar.
Regnava la mar de fons i les condicions en superfície no eren les millors, el vent aixecava unes bones onades arran de platja que de ben segur ens dificultarien l'entrada i sobre tot la sortida a peu de platja.
Per sort a Tossa de Mar, comptem amb el petit congost que es forma entre les grans roques existents a l'entrada de la coneguda Banyera de Ses Dones, que ens faciliten l'entrada a l'aigua i ens donen esguard de gairebé tots els vents (amb l'excepció del Llevant).
Vam fer una bona planificació de la immersió amb un acurat "briefing" i vam acordar el retorn al punt de partida. Per assegurar el retorn per la "Banyera" i així evitar una difícil sortida per la platja, vam establir el punt de retorn en assolir els 120 bars de les nostres reserves d'aire, en comptes dels 100 bars habituals.
L'aigua estava ben remenada a poca fondària i la visibilitat era gairebé de menys d'1 metre. Però a mesura que anàvem guanyant fondària les condicions anaven canviant. Als 8 metres de fondària la visibilitat horitzontal augmentava considerablement fins a gairebé els 10 metres i ja gairebé no es notava el vaivé produït per la mar de fons.
Vam navegar entre dues aigües, entre -8m i -10m sota la superfície, fins a arribar al punt darrere l'illa, on comença el precoralígen. Només en descendir arran de sorra ja vam trobar la primera rajada rosa i en aixecar el cap a pocs metres d'ella la segona i allí mateix "sobre-volant-la" hi havia un peix de Sant Pere, que es va acostar per un moment encuriosit cap a nosaltres.
Tot un èxit!! I tot un espectacle en menys de 20 metres a la rodona, que va fer que tots els capbussadors assistents gaudissin d'allò més.
Després d'una estona gaudint d'aquest espectacle submarí, en el que també vam poder albirar alguna llagosta, morena i algun que altre pop de mida considerable, vam assolir els 120 bars de les nostres reserves d'aire, acordats prèviament com a límit per iniciar el retorn. Va ser en aquest moment que en un racó de les parets que formen l'illa vam poder observar un magnífic cavallet de mar d'un viu color vermell, que va possar la cirereta a tan incomparable immersió.
Després d'estar aproximadament 1h. sota l'aigua, que en aquesta època de l'any es troba a 14ºC, vam ascendir tranquil·lament a la superfície dins de la Banyera de Ses Dones, ben a l'esguard de les onades, amb un gran somriure dibuixat a la cara i amb la felicitat d'haver-hi reeixit en el nostre objectiu i d'haver gaudit, encara que per un temps efímer, d'aquesta completa immersió.
Vam fer una bona planificació de la immersió amb un acurat "briefing" i vam acordar el retorn al punt de partida. Per assegurar el retorn per la "Banyera" i així evitar una difícil sortida per la platja, vam establir el punt de retorn en assolir els 120 bars de les nostres reserves d'aire, en comptes dels 100 bars habituals.
L'aigua estava ben remenada a poca fondària i la visibilitat era gairebé de menys d'1 metre. Però a mesura que anàvem guanyant fondària les condicions anaven canviant. Als 8 metres de fondària la visibilitat horitzontal augmentava considerablement fins a gairebé els 10 metres i ja gairebé no es notava el vaivé produït per la mar de fons.
 |
| Rajada rosa ( Raja brachyura ) Imatge: Joan Carles Gómez |
 |
| Peix de Sant Pere ( Zeus faber ) |
Després d'una estona gaudint d'aquest espectacle submarí, en el que també vam poder albirar alguna llagosta, morena i algun que altre pop de mida considerable, vam assolir els 120 bars de les nostres reserves d'aire, acordats prèviament com a límit per iniciar el retorn. Va ser en aquest moment que en un racó de les parets que formen l'illa vam poder observar un magnífic cavallet de mar d'un viu color vermell, que va possar la cirereta a tan incomparable immersió.
 |
| Cavallet de mar de cresta ( Hippocampus guttulatus ) |
 |
| Magnífica companyia per a la 1a immersió de l'any. Imatge: Tossasub |
El nostre més sincer agraïment al Pep, al Marc i a tot l'equip de Tossasub Diving Center, per fer-nos gaudir d'allò més, en aquesta excel·lent jornada de busseig.
Salut i bombolles!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada